Els quatre elements

Autor: Joan Ollé

Font: 7x7 El periodico de Catalunya

.

Alfabèticament, l'aigua és el primer. La fadrina va a la font a buscar-la en cantirets i se la cita quan a les batalles navals no toquem ni enfonsem cap vaixell. Saragossa li dedicarà una Expo. La seva unitat mètrica és la llàgrima, i la pluja, el seu llenguatge. Escullin: n'hi ha de beneïda, d'oxigenada, de roses o de colònia. Quan és mineral entra en contradicció amb ella mateixa. Al bany sol ser menor. Es diu que els gais pertanyen al seu ram. I no diguis mai que d'aquesta no en veuràs.L'aire pot ser lliure o de grandesa. Hi ha qui en viu. És el gegant invisible que fa girar molins i la bufada benigna a la ferida després de l'alcohol. O la carícia sense dits que extreu el bri de l'ull. Viu comprimit a les escopetes i condicionat a l'estiu. Quan algú ens importuna, l'anomenem amb una admiració al principi i una altra al final.Prometeu va robar el foc sagrat als déus i el va domesticar en forma de llumins. El demanem pel carrer i per un gràcies ens en donen. Incendia cossos, falles, hectàrees i cantem cançons al voltant seu. És lent a la cuina, fatu als cementiris, artificial a les revetlles i de sant Elm en alta mar. I també és l'última paraula que, davant l'escamot d'execució, sent l'ajusticiat.És un planeta gairebé rodó i blau, el quart de la llista. La nostra és la natal, però també hi ha la de Foc, Santa i Promesa. El Papa la besa i l'avió la pren. Quan volem oblidar un assumpte en llancem al damunt. Un dels germans Pinzón, abans de trepitjar-la en ferm, la va cridar a l'albirar Amèrica. A la platja és sorra i terreta en la nostàlgia. Antonio Machado va sentenciar: "Un golpe de ataúd en tierra es algo perfectamente serio".