Autora: Carme Valls-Llobet
Font: CIUTADANS PEL CANVI
.
El debat sobre la formació cívica de la ciutadania, que ha suposat la nova assignatura que es comença a aplicar el proper curs escolar que s'inicia dimecres, no és nou per Ciutadans pel Canvi. Hem d'aprendre a ser ciutadans i ciutadanes? Si ser ciutadans és només viure a un país, estar empadronat, pagar impostos i anar a votar cada quatre anys, no cal fer gaire més feina. De ben segur que a aquestes alçades de la nostra democràcia tots i totes en sabem. Però si creiem que ens han amputat un tros de la nostra possibilitat de ser persones, quan la democràcia en lloc de fer-se cada cop més participativa i més ciutadana es fa més tancada dins de les institucions, aleshores sabem que necessitem una nova pedagogia en forma de ciència política, de tècniques per estimular la participació, i de coneixement de les formes d'organització dels estats i dels pobles.
Com diu Adela Cortina, Catedràtica d'Ètica de la Universitat de València, "la ciutadania ha de participar d'alguna manera que no sigui només el vot" i "cal que hi hagi mecanismes perquè la gent estigui més implicada en les decisions"; però per fer això necessitem ciutadans actius i informats, que desitgin estar implicats en els assumptes polítics i no es dediquin només a consumir.
També el politòleg Philip Pettit considera inadmissible "que alguna persona o institució tingui el dret de decidir sobre la seva vida i la seva llibertat" i demana que els governs, en la defensa de la llibertat ciutadana, ajudin a crear mecanismes de control independents. Però per exercir el dret a controlar i a participar, els ciutadans i ciutadanes necessiten un espai, la implicació dels seus governs i una formació continuada.
Només amb una ciutadania madura i participativa podrem exigir als governants el final de les mentides, la claredat en la forma en què s'inverteix la despesa pública, i les formes jurídiques i administratives que ens hem de donar per conviure entre les autonomies i nacions de l'Estat espanyol, i entre els estats europeus. No són únicament els polítics professionals els que han de decidir. És el compromís de la ciutadania activa el que hem de promoure.
No entenem l'actitud d'alguns bisbes i polítics del PP que han confós la formació cívica amb l'adoctrinament religiós. La formació cívica s'ha de basar en fer conèixer els Drets de Ciutadania: que la ciutadania conegui els seus drets i les seves responsabilitats i els pugui exercir amb llibertat i eficàcia. Aquests drets, que es poden resumir amb el DRET A SER INFORMATS de forma veraç i el DRET A PRENDRE PART EN LES DECISIONS, obren un gran nombre d'àrees de treball i de debats, com el poder ser informats i participar en el disseny de totes les lleis autonòmiques i estatals.
Hem de fer pedagogia perquè la ciutadania pugui aprendre a adquirir el compromís cívic per defensar els drets de ciutadania a la salut, al medi ambient de qualitat i al respecte a les diferències; i a participar en tots els àmbits que ens afecten. Exercir els drets de ciutadania és el nou compromís cívic, que va aprenent, a l'hora que les practica, les virtuts cíviques republicanes: la solidaritat, la prudència, la recerca de l'equitat i, sobretot, el respecte a les persones, a les opinions, a les orientacions sexuals i a les diferències. La nova ciutadania ha de col·laborar en l'anàlisi dels problemes que l'envolten, en la recerca de solucions que per força no poden ser simplistes perquè la realitat no ho és, i ha d'aprendre a plantejar-les als polítics que la representen.
Per això, a CpC estem preparant una sèrie d'Aules de formació en participació ciutadana. Les dues primeres se celebraran a partir de l'octubre al Maresme i al Camp de Tarragona.
Carme Valls-Llobet, Presidenta de CpC
Com diu Adela Cortina, Catedràtica d'Ètica de la Universitat de València, "la ciutadania ha de participar d'alguna manera que no sigui només el vot" i "cal que hi hagi mecanismes perquè la gent estigui més implicada en les decisions"; però per fer això necessitem ciutadans actius i informats, que desitgin estar implicats en els assumptes polítics i no es dediquin només a consumir.
També el politòleg Philip Pettit considera inadmissible "que alguna persona o institució tingui el dret de decidir sobre la seva vida i la seva llibertat" i demana que els governs, en la defensa de la llibertat ciutadana, ajudin a crear mecanismes de control independents. Però per exercir el dret a controlar i a participar, els ciutadans i ciutadanes necessiten un espai, la implicació dels seus governs i una formació continuada.
Només amb una ciutadania madura i participativa podrem exigir als governants el final de les mentides, la claredat en la forma en què s'inverteix la despesa pública, i les formes jurídiques i administratives que ens hem de donar per conviure entre les autonomies i nacions de l'Estat espanyol, i entre els estats europeus. No són únicament els polítics professionals els que han de decidir. És el compromís de la ciutadania activa el que hem de promoure.
No entenem l'actitud d'alguns bisbes i polítics del PP que han confós la formació cívica amb l'adoctrinament religiós. La formació cívica s'ha de basar en fer conèixer els Drets de Ciutadania: que la ciutadania conegui els seus drets i les seves responsabilitats i els pugui exercir amb llibertat i eficàcia. Aquests drets, que es poden resumir amb el DRET A SER INFORMATS de forma veraç i el DRET A PRENDRE PART EN LES DECISIONS, obren un gran nombre d'àrees de treball i de debats, com el poder ser informats i participar en el disseny de totes les lleis autonòmiques i estatals.
Hem de fer pedagogia perquè la ciutadania pugui aprendre a adquirir el compromís cívic per defensar els drets de ciutadania a la salut, al medi ambient de qualitat i al respecte a les diferències; i a participar en tots els àmbits que ens afecten. Exercir els drets de ciutadania és el nou compromís cívic, que va aprenent, a l'hora que les practica, les virtuts cíviques republicanes: la solidaritat, la prudència, la recerca de l'equitat i, sobretot, el respecte a les persones, a les opinions, a les orientacions sexuals i a les diferències. La nova ciutadania ha de col·laborar en l'anàlisi dels problemes que l'envolten, en la recerca de solucions que per força no poden ser simplistes perquè la realitat no ho és, i ha d'aprendre a plantejar-les als polítics que la representen.
Per això, a CpC estem preparant una sèrie d'Aules de formació en participació ciutadana. Les dues primeres se celebraran a partir de l'octubre al Maresme i al Camp de Tarragona.
Carme Valls-Llobet, Presidenta de CpC
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada